nous projectes


                                                   
Tinc varis treballs "sobre la taula" un d'ells es un enorme POLLASTRE desplomat,que quan el pugui imprimir sobre paper, el faré tant gran com em sigui possible, possiblement 180x81cm. Després m' en penediré, dons per manipular aquests treballs tant grossos una vegada estan emmarcats  i amb el el vidre, pesen moltíssim i em surten molt cars. Peró estan pensats per ser grans formats, no em puc imaginar una sardina de 20 cm , les textures no s'apreciarien, no s'apreciaria tot el treball que hi ha, i la gràcia està en transformar un tema petit en un de gran.
Peró tornant al POLLASTRE, he de dir que en aquests moments de crisi que es viu a tot Europa i com no , a tot el país, vaig considerar que el tema era molt adient i que feia referència als moments que estem vivint, doncs molts de nosaltres estem més "plomats que un pollastre".
Poder-lo fer va suposar un gran esforç, el primer entrebanc en  que em vaig trobar, va ser que a les carnisseries venen els pollastres sense potes, i només en ocasions especials venen els pollastre de pagès amb potes cap etc, així és que vaig esperar i buscar fins que vaig trobar el meu model, un pollastre ben guapo i xulo. Vaig fotografiar-lo en unes 20 parts, i amb un diafragma bastant tancat ( no entraré en detalls) per tal de que cada imatge fos el màxim de nítida i aprofitable, després va venir la feixuga feina de muntar i ajuntar totes les peces fent-les coincidir. El resultat final és una imatge de 4096x11800, la qual cosa si l'amplio 2 metres per 70 cm encara tinc 150 pp de resolució, el que vol dir que es una imatge de molta qualitat fotogràfica.
   Fa força temps que l'estic treballant, quan passo uns dies treballant amb ell. l'he de deixar, per que se m'aclareixin les idees, l'abandono durant varies setmanes.... he quedat saturat!!!. Al cap d'un temps torno amb les idees renovades. També he de dir que el fet de treballar un esser tant poc agraciat per la natura, tant poc elegant, tant poc atractiu com es un pollastre de carnisseria, a part de que és un repte...em mina bastant la moral,  hi ha moments que penso: "Vaja poti poti que estic fent", però l'he de fer... en nom de l'art i per amor a l'art.
Si podeu imagineu-l'ho alt com un jugador de basquet!!. Per cert , encara no està acabat.


           


Un altre treball, que fa un temps l'hi vaig donant voltes, és una composició de cargols sobre una forquilla, i que el resultat final fos que els elements de la composició semblessin petrificats, aturats en el temps.
Per això vaig anar a buscar caragolines, les vaig posar sobre una forquilla ben gran i que s'anessin passejant, vaig plantar el tres peus i la camara, i els hi vaig fer una llarga sessió de fotos, amb la mateixa tècnica que abans he descrit per tal de obtenir un arxiu gran, vaig triar les fotos més equilibrades, i em vaig disposar a treballar-les. Un cop muntada la imatge s'havia de retallar, i integrar la imatge que serviria de material, és a dir les fotos de una pedra.


Vaig fer patrons amb varies fotos de pedres fins a obtenir un gran arxiu, que després em va servir per a transformar tota la composició amb quelcom totalment diferent.
Els pobres cargols, després de fer-me de models van ser alliberats, sans i estalvis en el lloc on els vaig anar a buscar, és curiós però vaig tenir un sentiment d'agraïment i de fascinació cap a ells, una veu interior em deia que si volia fer un bon treball els havia de tractar amb cura, estimació i respecte, forma part del procés artístic. Em vaig sentir una mica estrany !!! ...m'agraden  ben torradets a la llauna i amb força allioli!!.

Aquí us mostro uns fragments.
El resultat final és un treball de gran format,i molta resolució i nitidesa ,cosa que en aquests moments no podreu apreciar.




2 comentaris:

dottore ha dit...

Quin POLLU tiu!!!
Molt bó!!

Anònim ha dit...

La del pollastre em sembla molt interesant, potser l'inici d'un bestiari irónic i divertit.
La del cargol semble que estigui pasejant per les quatre xemeneies.

Segueix, que és molt bo.

Jaume Ca.ligraf